Kurt Schwitters

El arte es una función espiritual del hombre, cuya finalidad es libralre del caos de la vida. Libre de la utilización de sus medios, pero ligado a sus propias leyes, y en el momento en que la obra de arte es obra de arte, se halla por encima de las diferencias sociales. Desarrolla una fuerza suficientemente poderosa como para influir en toda la cultura.

 

Image

A propòsit de ” Manifest Proletkunst”(1923) de Hans Arp, Kurt Schwitters.

Advertisements

La bebedora d’absenta

El caràcter dinàmic que té la composició fa palès la relació que Dégas tenia amb una de les arts emergents del moment de la seva creació. La fotografia. La direcció marcada per les diagonals de les taules de marbre ens dirigeixen a la mirada dels personatges. Una mirada perduda embriagada per l’absenta.

 

 

 

ImageLa bebedora d’absenta, 1900. E. Dégas

Centauros del desierto

 Impressionada per la quantitat de recursos cinematogràfics que la van fer la gran pel·lícula del 1956 (justament l’any que es duu a terme, de manera interrompuda, Calle Mayor de J. A. Bardem), tanco parèntesis, ejem.
Els canvis sobtats de la pròpia diègesi del film no deixa a ningú indiferent.
Esplèndida en tots els sentits, tot i els dos intents per veure-la sencera, en un primer moment la vaig odiar, no hi havia manera de quedar-me desperta, i un cop acabada només roman en mi  aquest gust a idolatria.
 
Image
Fotograma Centauros del Desierto, 1956
John Wayne.

4meses 3semanas 2días

Si he de ser sincera m’esperava alguna cosa més contundent. Intense et dechirant com la crítica que li fa Le Nouvel Observateur.
 
Intensa? Sí. Les llargues seqüències que segueixen a la protagonista del film, Otilia, pels carrers més obscurs dels últims dies del comunisme a Rumania. Desperten aquell sentiment que Freud va patentar amb la seva obra Unheimlich, sense fer gaire esment a la sonda i al fetus. (per tots aquells que no han vist la pel·lícula)

Esgarrifant? Des del meu punt de vista és un sentiment més proper allò sinistre, amb regust d’un director que sembla haver estat impregnat de les primeres obres de Lynch, Tarantino… que s’entremescla amb allò quasi ridícul, o de certa comicitat pel que fa a la inconsciència i la manca de responsabilitats d’una jove universitaria, Gabita, així com d’una societat lligada a uns estereotips molt anclats al poder, que reprimiexen les ànsies d’unes llibertats individuals primordials.

 

Imagen